Sí, sí, un servidor de vostès, militant d’Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranès i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, socialista o socialdemòcrata, federalista i europeista, i tots els ista que es puguin conjugar amb el progrés social i nacional, la justícia i la felicitat (si més no, tot això intento ser-ho, moltes vegades amb tota mena de contradiccions), davant la Diada Nacional de Catalunya, manifestació inclosa, em declaro, decididament i ja d’una vegada per totes, a favor de la independència de Catalunya, tan en voga, perquè jo també vull una Catalunya lliure i independent: independent de les elits catalanes que sotmeten el destí del país, lliure del mal govern i la injustícia, sobirana davant els que volen reduir o anul·lar els serveis públics a favor dels interessos econòmics de part, lliure del caciquisme, el clientelisme i la corrupció, lliure del pensament únic que separa bons i mals catalans, més lliure encara de l’excusa de la crisi per implantar un model de societat a dues velocitats.
Vull una Catalunya en positiu, lliure de la por i de la insatisfacció permanent, sobirana per ser líder i capdavantera a Espanya, a la península i a la regió de l’Euromediterrània. No vull una Catalunya aïllada i separada, que vol construir-se en negatiu, per oposició a altres pobles i regions, perquè mai no es construeix res amb rancúnia i venjança. Vull una Catalunya lliure i independent de la fractura social i nacional, entre els que s’ho poden pagar tot i els que només tenen l’empara de la política, entre els que volen un Estat independent i els que, amb Estat o sense, volen més autogovern i la federalització efectiva del model territorial.
El meu desig és una Catalunya lliure, sobirana i oberta, perquè serà més lliure quan menys desigualtats pateixi, serà més sobirana quan menys es corrompi la voluntat democràtica dels seus ciutadans, serà més oberta quan en afirmar-se nacionalment menys renegui tant de la pluralitat interna com de la diversitat d’altres territoris.
Aquesta és la meva senyera: la de la Catalunya lliure de les servituds i independent de les desigualtats i les injustícies, la de la Catalunya sobirana capaç d’autogovernar-se a través de la cooperació social i territorial, la de la Catalunya conscient que els problemes difícils d’ara no es poden resoldre amb solucions fàcils demà, la de la Catalunya treballadora, participativa i solidària que albira un nou horitzó social i nacional, més just, més inclusiu i més feliç. I si no és així, per a què (o qui) la independència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada