Publicat al diari Bon dia, avui 24 de febrer de 2012. També al bloc de la Jordina Freixanet.
La política, en el seu sentit més etimològic, té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. Tanmateix, si qualsevol de vostès surt al carrer ara i pregunta a algun conciutadà què li evoca la paraula política, poques persones trobarà que li facin una menció a aquest significat originari.
Per contra, la política se situa als primers llocs del rànking d’allò que els ciutadans consideren els seus principals problemes (després de l’atur i l’economia). Així, paradoxalment, no només ha perdut el significat de les seves arrels, sinó que si ens atenim a l’imaginari col•lectiu, és fàcil pensar que la paraula està a les portes de voler dir just el contrari d’allò que van atorgar-li els savis grecs.
No buscarem culpables, ni assenyalarem amb el dit qui n’ha malmès el nom; no es tracta de fer un al•legat a la crítica per la crítica, ara de l’un, ara de l’altre. Just al contrari. Des de la responsabilitat ciutadana volem fer una crida pública a posar en valor la política autèntica. Cal retornar-li el seu significat històric.
No es tracta de saber gestionar amb més o menys encert l’esdevenir de la ciutadania, que també. És més senzill que tot plegat. Hem de posar noms i cognoms a les grans decisions, hem de compartir el sofriment amb els que més pateixen, hem de treballar colze a colze i amb el mateix esforç per sortir-ne tots junts. Hem d’humanitzar la política i farcir-la dels valors que li donen sentit.
Reivindiquem una política generosa, que busqui la seva contribució social com a eina de transformació i canvi. Una política humil i modesta, que s’allunyi del discurs de la petulància i l’arrogància.
Una política conciliadora i integradora que conreï el debat d’idees. Una política amable i empàtica que busqui tornar a formar part del cor de les persones.
Una política que faci seva la memòria històrica, i posi en valor el capital humà, que construeixi la seva història col•lectiva a partir de les vides anònimes de moltes persones que han dedicat tota la seva existència a avançar socialment i a millorar la vida dels altres.
Una política entusiasta i optimista, que s’edifiqui sobre els pilars del positivisme i que sigui capaç de fer-se seu l’espai dels somnis i dels anhels de la societat. Una política que conreï en la felicitat de les persones, com un dret polític inherent a la condició humana.
Una política autèntica, humana i propera. Una política que parli de tu a tu amb les persones que pretén representar i que entomi com a pròpies les dificultats, les preocupacions i els problemes del nou “precariat”, com ja s’anomena a aquesta nova classe social treballadora formada per aquelles persones que sofreixen inseguretat, incertesa i falta de garantia laboral i social.
Aquesta cap de setmana tindrà lloc el Congrés de la Federació del PSC a les Comarques de Lleida. És per això que, compromesos amb tots aquells amics i amigues que encara tenen aquell bri d’esperança en nosaltres i aquells que ens observen amb predisposició les nostres properes passes, volem reivindicar de nou la política com a espai de trobada i reconeixement, com la via col•lectiva per excel•lència per atendre i escoltar les palpitacions de les persones que en cada moment formen la comunitat i la permet fer més habitable.
La fractura de la confiança vers les institucions polítiques ens hauria d’empényer a un nou compromís cívic i polític, a través de l’exemplaritat pública. Els grecs s’hi referien tot parlant de les virtuts o del conjunt de qualitats que havia d’adquirir la persona per aconseguir l’excel•lència. De fet, la tasca dels sofistes a l’antiga Grècia no es dirigia a l’educació del poble, sinó a la dels seus dirigents per ser destres en les seves accions i llur capteniment cap als altres.
Ells ens ensenyen, en ple segle XXI, que la tasca que tenim per endavant, si volem recuperar la confiança, consistirà en “trobar les paraules que emocionin i que encertin en el diàleg i en la proposta; viure l’experiència política amb passió, il•lusió i entusiasme, construint, des de la proximitat, un lideratge proactiu; i establir un nou relat i un renovat compromís polític i cívic”, com escriu Antoni Gutiérrez Rubí.
Creiem que la política ha de tornar a les arrels, a l’apropament a l’altre, perquè fem política per als altres, per als ciutadans, que precisen solucions, sí, però també horitzons possibles, projectes comuns i esperances renovades.
La política és una vivència, un sortir a l’encontre vers l’altre, en la seva radical alteritat. I és en aquest caràcter vivencial que hem d’estar oberts a l’imponderable, a la sorpresa, a l’emoció fluïda. Hem de ser capaços de sentir la sensació originària d’un món nou i desconegut, com si tot, com si els ciutadans, especialment dels que pateixen, se’ns presentessin talment com si fos la primera vegada.
Per aquest motiu, el repte principal de la política, i de l’esquerra en particular, serà encetar un nou camí tot redefinint la seva identitat per a la societat, a la qual no vol infondre-li por, com fa la dreta, sinó fer-la partícip d’una alternativa creïble i altrament necessària, basada en la confiança i l’esperança, perquè sap que una societat vertaderament democràtica no vol ésser controlada, sinó que demana polítics responsables, capaços d’articular amb intel•ligència i humilitat els valors i els ideals dels ciutadans i les ciutadanes, centre cardinal de la Política que hem volgut fer palesa aquí com una contribució al debat sobre el nou projecte per a l’esquerra que ha de venir.
Jordina Freixanet i Amador Marqués
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada