L'empenta dels joves en la nova política

Publicat a Diari Segre, el 18 de febrer de 2012

A l’Aran acabem de constituir el Grop de Joenessa d’Unitat d’Aran, un col•lectiu de joves compromesos amb el país i els seus pobles, no només amb l’objectiu de promoure polítiques de joventut, com es pot suposar d’un grup així, sinó també, i sobretot, amb la clara voluntat d’implicar-nos més activament en la construcció d’un altre tipus de societat: més solidària, més justa i menys desigual, amb més oportunitats de treball i formació per a tothom, i per què no, més feliç.

L’Aran és el nostre camp d’acció, per dir-ho d’alguna manera. Aquí volem contribuir a l’articulació d’una nova alternativa de progrés que conjugui la defensa del nostre autogovern amb la defensa desacomplexada d’un Aran amb nervi, dinàmic, més plural i democràtic, equilibrat des del punt de vista social, econòmic, territorial i mediambiental i curós especialment amb la seva llengua, la cultura i la identitat que li dóna sentit.

Nosaltres estem a favor d’una economia de la prosperitat, per a la qual l’important no és el creixement desmesurat, sinó la posada en marxa d’un model sostenibilista, és a dir, equitatiu, eficient i suficient, com proposa Ramon Folch a La quimera de créixer, perquè som conscients que l’era industrial, en què tot semblava inexhaurible, no tornarà, i encara menys després d’aquesta crisi tan profunda.

El problema és que, segons Folch, “mentrestant, els administradors del passat que ens construeixen el futur continuen convençuts que ens cal créixer sense aturador”, perquè “basem l’esplendor de la nostra civilització en una falsedat (recursos naturals abundants i barats) i en una inequitat (les conseqüències dels nostres actes recauen sobre tercers, en l’espai o en el temps)”. I clar, “tot plegat resulta èticament insuportable”.

Per això, hem de ser capaços de trobar la necessària harmonia entre l’entorn, que cal valorar estratègicament en la nova economia, i el desenvolupament d’una activitat econòmica que, durant tot l’any, faci progressar l’Aran, les seves famílies i, sobretot, els seus joves, que massa sovint han de marxar a altres indrets, lluny de la Vall, per buscar oportunitats de formació i feina, sobretot qualificada.

Volem treballar per evitar la fractura social i també intergeneracional, instant els poders públics a que promoguin iniciatives de foment del treball, de formació i suport real als joves emprenedors i a tots els joves que volen desenvolupar el seu projecte de vida a l’Aran.

Per nosaltres, l’educació pública de qualitat és un pilar irrenunciable que no pot ser objecte de retallades indiscriminades, ni aquestes, una excusa per aplicar un model regressiu de societat, perquè l’educació pública garanteix que tots els ciutadans, sobretot els que menys tenen, puguin accedir a una vida més plena, mentre la societat s’enforteix i avança més i millor.

Els joves volem contribuir al plantejament d’una política progressista que sigui motor de canvi i emancipació, sent actors clau en la construcció d’un espai d’optimisme i esperança, tan necessaris en aquests moments tan desesperançats, com ens proposava el jove professor Xavier Oriol Granado durant l’Escola d’Hivern de Formació de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de les Comarques de Lleida, que hem organitzat a Vielha. Aquesta col•laboració és fruit del protocol de relació que els joves d’UA hem signat amb la JSC per invercanviar experiències i aprenentatges en l’àmbit del debat, la reflexió i l’activisme social i polític.

Creiem que Unitat d’Aran es troba en condicions per liderar una alternativa útil al servei de tothom i ser avantguarda a l’Aran d’una nova política: més transversal i horitzontal, més ciutadana i menys partidista, capaç d’atendre les diverses inquietuds de la societat des de diferents sectors, tenint clar, en tot moment, que la nostra causa comuna és l’Aran i l’obtenció d’un país més fratern, pròsper i, com hem dit a l’inici i defensàvem a l’esmentada escola de formació, més feliç, perquè la felicitat no és una frivolitat ni pot ser el caprici d’un pensament típicament líquid i postmodern ni, encara menys, el privilegi d’uns pocs.

La felicitat és un dret polític, arrelat des dels temps de la Il•lustració, que obliga els poders públics a crear les millors condicions socials i cíviques (més justícia, menys desigualtats i tot el que això comporta) per a que, reconeixent la incidència d’altres factors, aquesta pugui començar a ser possible per al màxim nombre de persones, primer i últim motiu de l’empenta dels joves a favor d’una nova política.